Una part important de la ciutadania barcelonina i de la seva àrea metropolitana esta cansada de sentir-se desatesa e ignorada en aquells problemes que li són més pròxims. L'administració en els seus diferents estadis, però molt especialment el nostre govern municipal realitza un considerable esforç econòmic i mediàtic, a través de permanents campanyes d'imatge, per a aparèixer com una administració dialogant, participativa i pròxima als ciutadans, quan en realitat la pràctica habitual és exercir de manera sistemàtica una política de fets consumats, sense cap marge de maniobra per a la dissidència popular, ni per a l'autocrítica. Solament hi ha diàleg amb aquells col.lectius que lloen els seus acords i desicions.

Aquest govern municipal se serveix per a això de cinc premisses de gran projecció i que durant anys semblaven tenir suficient arrelament en la nostra ciutat per a mantenir-nos callats:

- Primer. Cal envoltar-se d'un cercle de populisme i transparència, que proporcioni a l'opinió pública la sensació que les decisions adoptades sempre tenen en consideració la sensibilitat de la comunitat.

- Segon. Cal crear tants marcs de participació com sigui possible, per a traslladar al ciutadà la confiança que forma part del sistema de decisió, encara que mai arribi a utilitzar aquestes lleres, o d'intentar-ho resulti obertament ignorat.

- Tercer. Cal fomentar el corporativisme en el sistema participatiu tradicional, de manera que en cas que la ciutadania reaccioni davant qualsevol decisió municipal i pretengui un exercici efectiu i contradictori d'aquesta participació, són sovint algunes AAVV o la pròpia FAVB les quals fent seus els arguments de l'administració, reprimeixen i critiquen qualsevol besllum de dissidència

- Quart. És fonamental un control absolut dels mitjans de comunicació, de manera que si aquests no recullen la dissidència popular, aquesta no existeix. I si la cobrixen, els condicionaments són tan diversos i de tal entitat que difícilment es pugui obtenir una crònica objectiva.

- Cinquè. Aprofitar la màxima universal que totes les persones tendim a mirar-nos el llombrígol, és a dir, no ens importa massa tot allò que no ens va a afectar directament. La dissidència respecte qualsevol decisió municipal ha d'interpretar-se sempre com sinònim de marginalitat i com a tal deu ser tractada.

Però aquest sistema de control tan eficaç, demostra tenir greus fisures. L'inconformisme de milers de ciutadans que han vist com les seves preocupacions són permanentment ignorades quan no reprimides, i la falta de voluntat política per a oferir formules de consens i participació real, ha estat el germen que ha afavorit l'aparició a la nostra ciutat de diverses plataformes i moviments veïnals alternatius.

Serveix omplir-se la boca de participació amb tants fòrums i tant màrqueting ?:

• Convocatòries sobre l'estat dels districtes.

• Audiències Públiques.

• Iniciatives Populars.

• Consultes ciutadanes.

• Fòrums i consells sectorials.

• Comissions de Seguiment.

• Plenaris oberts a la participació ciutadana.

• Consells Ciutadans.

• Normes de funcionament dels districtes.

La Carta Municipal de Barcelona, aprovada en 1998 en el Parlament, ratificada recentment pel senat de Madrid, a més de nombroses referències al llarg de la seva articulat, té un Títol íntegrament dedicat a la Participació Ciutadana, el Titulo IV.

On aquesta aquesta participació?, On els ponts que se suposa tendeix l'administració al ciutadà per a escoltar i atendre en tant que sigui possible les seves reivindicacions?. No vam parlar aquí d'ell tot val, vam parlar d'escoltar a les comunitats que demanen dialogo i obrir vies de consens per a procurar solucions més justes i col·lectives.

Caldrà preguntar a tots els col·lectius presents en la taula com és la seva percepció referent a això, però creo que no trobaran en aquest temes grans diferències.

Però també hauria de saber el Sr.Clos que, molt han de canviar les coses o al maig de 2007 aquest govern municipal és possible que es dugui més d'una sorpresa.

Avui estem aquí tots aquests col·lectius junts per a traslladar un missatge clar i inequívoc als nostres governants, no admetem com única referència possible en la política municipal aquesta política permanent de fets consumats, en nom de l'interès general, com concepte jurídic indeterminat a la seva lliure disposició. L'interès general és expressió de la sobirania popular i en ella estem inclosos tots els ciutadans. Cal escoltar a aquests ciutadans i donar solucions justes i equilibrades per mitjà del consens.

Dimecres que ve 29 de Març, es manifestaran en aquesta ciutat els veïns de molts col·lectius que connecten plenament amb aquest malestar: Rigués-Viaducte de Vallcarca, Plataforma Salvem Vallcarca, veïns de Els Tres Turons, AU pel litoral, Associació Damnificats del Carmel, Plataforma Horta-Parc de l'Amistat, Veïns del Raval, Plataforma pel Soterrament de Sants, AA.VV. del Guinardó, Plataforma Vall D'Hebron, tots ells celebraran mobilitzacions a les 20:00 hores, cada col·lectiu en les seves zones d'influència i amb els seus respectius continguts, però amb un rerefons comú “L'administració té l'obligació d'escoltar a la ciutadania i proporcionar solucions de consens”.

Aquest és sens dubte un primer pas en el que tots esperem sigui un necessari retrobo, entre la societat civil i els governants, però alhora vam anunciar que no dubtarem a estendre, potenciar i coordinar les nostres accions en la mesura que aquesta administració segueixi ignorant la realitat ciutadana de la pròpia ciutat que governa.